Taller d'Enquadernació i la Fundació Ramon Martí Bonet

Avui us parlarem sobre el projecte de col·laboració entre la Fundació Ramon Martí Bonet del taller d'enquadernació del CP Brians 2.
La fundació té com a missió millorar la salut visual de les persones amb dificultats econòmiques a Catalunya.
En el taller d'enquadernació van realitzar caixes i llibretes amb serigrafies sobre paper d'ulls dibuixats pels interns i pels treballadors o voluntaris de la fundació.
Els productes es van vendre en la Fira Solidària que va organitzar al setembre la fundació i es van donar al projecte “Visió per a tothom a Catalunya”.



Entrevistador: Com va sorgir la idea del projecte?
Mireia: Va sorgir perquè un intern tenia problemes de visió i no tenia recursos econòmics per comprar unes ulleres. Vam conèixer que la Fundació treballava per millorar la salut visual d'usuaris del 4º sector, i a partir d'aquest moment pensem com col·laborar, ja que l'intern havia aconseguit les seves ulleres.
Voluntàriament va treballar al costat d'altres interns en el taller d'enquadernació realitzant caixes, llibretes i porta llapis, els beneficis econòmics de la venda d'aquests productes revertirien en la Fundació i d'aquesta manera els diners va servir per a altres usuaris.
A partir d'aquesta experiència la Fundació treballa en la secció oberta dels Centres Penitenciaris de Catalunya i es planteja l'opció d'obrir-ho a la resta de centres.

I.: Per què es van decidir pel disseny dels ulls?
M.: Treballar amb la vista és una bona manera de plasmar el treball que anaven a presentar al projecte.
La idea va sorgir del grup d'enquadernació. L'objectiu va ser unificar a través de l'estètica i
l'altruisme. que es treballessin les tècniques d'enquadernació i després es puguin veure fora
Treballem tècniques d'enquadernació i posteriorment vam poder veure el fruit del treball realitzat en la fira on es van vendre els productes.

I.: Què li va semblar el treball portat a cavo pels interns del taller d'enquadernació?
M.: Una idea porta a una altra idea. El treball va ser més que satisfactori i intens, d'implicació, d'interès, aprenentatge, coneixement i obertura a un món desconegut o poc proper, aliè.
Treballar pels altres de forma gratuïta, on la satisfacció és que la gent cogués el que fem en el taller i que els beneficis econòmics servissin a altres persones que no coneixen:
Una llibreta=Unes ulleres
Tots els alumnes del taller d'enquadernació es van implicar a poc a poc sumant-se al projecte.
Van aprendre tècniques noves, com la talla en vinil flexible per a tècniques de gravat. Cada alumne va tallar el seu disseny d'ull sobre aquest material i finalment els van estampar en paper d'arròs. També van participar els usuaris i treballadors de la fundació dibuixant ulls que es van escanejar i va estampar mitjançant serigrafia Teresa en el taller de disseny.

I.: Creu vostè que els preus de venda eren els més adequats per a l'esdeveniment?
M.: Totes les peces es van vendre a 5 €, es va fixar un preu unitari, va anar un preu simbòlic que tots poguessin pagar, i que servís com a suport a la fundació. El preu ho pactem amb la fundació.

I.: Considera com a reeixida l'experiència?
M.: Exitós!!! Si considero reeixida l'experiència per dos motius, primer els alumnes han vist que el seu treball pot ajudar a altres persones, hem treballat l'altruisme. Segon s'han beneficiat els usuaris de la fundació que posteriorment va demanar més productes, però no teníem més, és a dir la fundació ens va oferir més material però era un projecte que va començar i va acabar, encara que dura encara la col·laboració no té la missa intensitat que durant el projecte.

I.: És vostè partidària de repetir l'experiència ?
M.: Si per l'aportació tan important a la gent sense recursos, però costa per part de la fundació organitzar una fira solidària amb activitats per a un dia complet. Pot ser que en alguna fira d'un poble s'inventi una parada.

I.: Com van rebre la idea els membres de “VISIÓ PER A TOTHOM A CATALUNYA”?
M.: Encantats, bocabadats, entusiasmats i amb els braços oberts. Els va sorprendre. Al principi pensava que no ho tindrien clar però finalment va ser molt positiu i gratificant per a ells.
Volien fer una sortida programada amb els alumnes que havien participat en el projecte perquè vinguessin a la fira i així coneguessin la fundació, però no va ser possible

I.: Creu que es podria ampliar el camp de col·laboració entre les parteixes participants?
M.: És difícil però no impossible, ells no només treballen amb els centres de secció oberta. De vegades costa trobar el projecte i veure com col·laborar.

I.: Considera que hauria d'augmentar-se la varietat i el nombre de productes a la venda?
M.: Si es podrien augmentar-se sempre que es mantingués l'esperit de les arts plàstiques, com una sortida professional.

I.: Què considera vostè que hauria d'incloure la fira per millorar la seva oferta?
M.: Crec que tenen eines i infraestructura o enllaços que estan molt bé estructurats.

Tot treball que aporta una millora a nivell personal o *grupal mereix la pena, ja sigui dins o fora del taller. Val la pena que una persona ajudi a una altra sense emetre judici.
Això omple l'espèrit!!